Federació Ibèrica

Per la germanor dels pobles lliures de la península Ibèrica:

Confederació Ibèrica

Els que donem suport a aquesta petició ens dirigim a la ciutadania en general i, en concret, a totes aquelles forces polítiques i organitzacions socials dels actuals Estats espanyol i portuguès per demanar-los que obrim un debat sobre la conveniència d’una articulació confederal de la península Ibèrica.

Estem persuadits que la llibertat dels pobles, el respecte a la seva autodeterminació, és l’única base sòlida perquè fructifiquin l’amistat i la solidaritat entre ells. No ens agrada que Portugal estigui d’esquena a la resta de la Península, ni a l’inrevés, ni tampoc ens agradaria que els processos identitaris que germinen dintre l’actual Estat espanyol tinguin com a conseqüència l’enemistat entre els pobles.

És hora d’anar pensant com articular unes relacions lliures que parteixin de la realitat plurinacional de la Península i plasmin les riques complicitats que hi ha entre les persones i territoris d’aquesta geografia.

Amb la crisi econòmica i el desgavell institucional actual, és el moment de posar horitzons que siguin fruit del respecte entre els pobles i potenciïn el suport mutu. Necessitem projectes il·lusionants que vagin més enllà de les dinàmiques actuals. La perspectiva d’una Confederació dels pobles lliures de la Península Ibèrica ho pot ser.

Comencem per posar alguns elements d’àmbit  peninsular per a la reflexió:

• Un projecte confederal, que està basat en el respecte, l’amistat i la solidaritat, possibilita compatibilitzar els rics i innegables llaços personals, culturals i socials que compartim entre els nostres pobles amb l’existència dels diversos Estats nacionals que hi hagi a la Península. Algun dia veurem reduir les nefastes rivalitats entre territoris a l’àmbit d’una lliga esportiva ibèrica.

• No partim de zero. Segons l’estudi “Barómetro de Opinión Hispano-Luso (BOHL) - 2011” que han realitzat conjuntament el Centro de Análisis Sociales (Salamanca) i el Centro de Investigação e Estudos de Sociologia (Lisboa), un 46,1% de la població portuguesa i un 39,8% de la que viu a l’Estat espanyol veurien bé una Federació Ibèrica. Són dades molt rellevants tenint en compte que cap força política significativa ha promogut aquesta opció.

• Històricament, tampoc partim de zero. La construcció d’uns lligams ibèrics és  hereva de la llarga tradició de molts intel·lectuals i polítics que en els darrers 200 anys han agafat la bandera de l’iberisme. Des de Pi i Margall, passant per Unamuno, Castelao o Macià, i acabant per Saramago, per posar alguns exemples, entre molts altres, pertanyents a indrets, ideologies i èpoques diferents.

• La importància geopolítica de la Península guanyaria pes dins aquest món globalitzat. La realitat d’Ibèria, en què les llengües pròpies de la Península en conjunt són parlades en el món per més persones que l’anglès, obriria una projecció internacional molt més alta de la que actualment tenen Espanya i Portugal per separat.

Davant la crisi, una Confederació pot articular respostes conjuntes per fer front a la pressió dels poders financers transnacionals amb més èxit que si es fessin de manera aïllada.

• Obrir un procés que porti cap a una Confederació Ibèrica invita a engegar un procés constituent per redefinir les estructures d’Estat en cada part del territori. El debat sobre la sobirania també ens dóna l’oportunitat per anar definint camins que portin a una regeneració democràtica de les actuals institucions qüestionades pel descrèdit de l’actual classe política i esquitxada per nombrosos casos de corrupció.

Continuem amb alguns punts de l’àmbit de l’actual Estat espanyol per a la reflexió. Davant de processos identitaris en marxa que probablement portaran a la independència d’algun territori de l’Estat espanyol, la perspectiva d’una Confederació Ibèrica té unes quantes virtuts:

• Un pacte entre Estats iguals amb la forma d’una Confederació Ibèrica és probablement l’única possibilitat que ens queda per tenir una relació estable entre els pobles de la Península. La dinàmica de les últimes dècades, caracteritzada per la permanent negociació entre el centre i la perifèria i per les tensions creades per la dialèctica del demanar i del cedir, està del tot esgotada. Per superar aquesta situació tan viciada, no és creïble que pogués funcionar l’opció d’una Espanya federal sense qüestionar les seves fronteres i que no inclogui el contrapès d’un Estat totalment consolidat com Portugal.
• L’opció per una Confederació exemplifica que el dret a l’autodeterminació dels pobles no ha d’estar basat en l’egoisme nacional sinó que és la base més sòlida per establir llaços d’igual a igual en què les justes i necessàries dinàmiques solidàries es puguin materialitzar sense complexos.
• L’element sentimental i subjectiu és bàsic  per entendre la identitat nacional de cada persona. Una Confederació Ibèrica és un element superador d’un probable sentiment de pèrdua que molts espanyols puguin tenir quan alguns territoris deixin Espanya i pot alleugerir el sentiment d’orfandat de les persones que se senten espanyoles i visquin en territoris on majoritàriament s’opti per la independència.
• La separació unilateral de Catalunya, Euskadi o Galícia d’Espanya sense la perspectiva d’una futura confederació podria comportar una reacció interna de l’Espanya més negra amb un tancament de files que ofegaria la diversitat en el seu si d’algunes de les realitats indentitàries encara no resoltes.

La Confederació Ibèrica no és la solució de tots els mals que tenim, però sí que creiem que és una opció que s’ha de tenir en compte per encarar l’endèmic problema territorial que vivim. Els punts exposats no són sentències sinó argumentacions que només tenen la pretensió de provocar el debat. Mirar més enllà és la clau per superar una actualitat que per moltes raons és frustrant i paralitzadora.

La Confederació Ibèrica pot ser un horitzó estimulant i d’esperança.

Per l’amistat dels pobles lliures d’Ibèria!